Reim enlloc de plorar o plorem sense saber perquè. Ens reim de nosaltres mateixos. No tenim ganes de veure a ningú. Les persones conegudes, les més íntimes fins i tot; es converteixen en perfectes estranys, i un estrany en una persona totalment íntima. El cap impedeix fer el que sentim. No fem el que volem per por. El trampolí és massa alt. Les paraules no surten, o no entren. Parlem per no callar o callem per no parlar. Ens fem els idiotes per passar desapercebuts. Imitem als altres perquè no ens facin el buit. Els ulls se'n tanquen o tenim insomni.
D'acords. D'acord. Qui sap?
D'acords. D'acord. Qui sap?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada