Llibre d'absències

Parlem de nosaltres, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de nosaltres, de com
ens vam deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de nosaltres parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan meu
que no caldrà ni que parli de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol
-adaptació-